Catalá
El document, amb el títol "Un manifest: una reflexió pública, una demanda, una exigència", denuncia que la llengua catalana a les comarques de la Franja es troba en una situació de dificultat màxima i mostra uns dèficits que costaran molt de superar "si no s'actua amb diligència, contundència i decisió des de tots els àmbits".
Les associacions culturals de la Franja de Ponent [l'Associació Cultural del Matarranya, els Consells Locals de la Franja, l'Institut d¹Estudis del Baix Cinca Casals Jaume I-ACPV de la Franja de Ponent, el Centre d'Estudis Ribagorçans, i Òmnium Cultural de Ponent-Lleida] han signat un manifest conjunt en defensa de la llengua catalana.
El document, amb el títol "Un manifest: una reflexió pública, una demanda, una exigència", denuncia que la llengua catalana a les comarques de la Franja es troba en una situació de dificultat màxima i mostra uns dèficits que costaran molt de superar "si no s'actua amb diligència, contundència i decisió des de tots els àmbits".
El manifest segueix explicant que "la situació del català a les nostres comarques comparteix les dificultats de tot l'àmbit lingüístic, unes dificultats denunciades a bastament per les institucions més representatives d'arreu, entre les quals destaca l'Institut d'Estudis Catalans que, en una declaració del proppassat mes d'octubre, cridava l'atenció sobre la letal inferioritat de condicions que afecta la llengua catalana en tots els territoris".
Pels als signants del manifest, la delicada situació de la llengua catalana a les comarques de la Franja de Ponent és, en bona mesura, producte de la història i en bona part per la hostilitat i la desatenció dels poders públics.
ENSEÑANZA
Solidaridad
***José A. Almuzara y 7 firmas +
***Benavarri (Huesca)
Nosotros, miembros del Consell Municipal de la Llengua de Benavarri, en relación con la denuncia que dos familias de alumnos presentaron en el mes de octubre de 2004 ante la Dirección Provincial de Educación en Huesca contra una profesora de música de la escuela de Benavarri, a la que acusaban de utilizar el catalán en sus clases, queremos manifestar nuestra solidaridad con la profesora.
Afortunadamente, la comunidad educativa (padres, alumnos y profesores) no apoyó dicha denuncia.
No obstante, que hoy en día se puedan presentar denuncias de este tipo por hablar en catalán en un pueblo de Aragón en el que la lengua propia de sus habitantes es el catalán demuestra la necesidad de una cultura de la tolerancia y la urgencia de una Ley de Lenguas de Aragón. Actitudes valientes como la de esta profesora tendrían que ser más generales.
Así lo declaramos en Benavarri, el 4 de noviembre de 2004.
A partir de ahora, los documentos y publicaciones de la Comarca Bajo Aragón Caspe-Baix Aragó Casp podrán estar escritos en catalán y en castellano. El pleno de la comarca, en su primera sesión del curso -celebrada el viernes-, aprobó la cooficialidad de las dos lenguas en todo el territorio.
"Es necesario un respeto a las tradiciones de cada uno y a sus señas de identidad", justificó el presidente comarcal, Francisco Domenech. Concretamente, de los seis pueblos que componen la demarcación, cuatro (Fayón, Fabara, Nonaspe y Maella) utilizan ambas lenguas, mientras que Caspe y Chiprana sólo usan el castellano.
Aunque la ley de lenguas todavía está en fase de elaboración, la Comarca del Bajo Aragón Caspe ha dado un paso adelante con la aprobación del catalán y el castellano como lenguas oficiales del territorio.
L'acte central del Correllengua 2004 al Matarranya va ser un èxit.
Gairebé la totalitat de veïns dArenys de Lledó va participar activament en les celebracions
Lacte central del Correllengua a la comarca del Matarranya, que va tenir lloc al poble dArenys de Lledó el 18 de setembre, va ser organitzat conjuntament per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la CAL, lAjuntament dArenys de Lledó i lAssociació Cultural El Galeró, i va ser un complet èxit.
Durant tot el recorregut de la Flama de la Llengua pel poble, es va fer sonar per la megafonia pública la música del grup tortosí Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. A més, la corporació municipal va rebre al balcó de la casa consistorial la Flama, i lalcalde va llegir el Manifest del Correllengua 2004. Posteriorment, a la Biblioteca Municipal es va fer un vi dhonor coincidint amb la inauguració de lexposició del Gat Invisble, cedida per ACPV.
Lafluència de públic va ser massiva fins el punt que les autoritats municipals van reconéixer la grata sorpresa que els va provocar veure tot lo poble al carrer. Xiquets i grans van gaudir de la resta dactivitats del dia programades en lacte central del Correllengua 2004 al Matarranya: lanimació infantil a càrrec dEnrik Enrik i el recital poètic de Antoni Bengoche (amb textos del poeta comarcal Desideri Lombarte).
Arenys de Lledó va esdevenir el passat 18 de setembre, juntament amb Castellonroi (Llitera) i Fraga (Baix Cinca), una de les capitals culturals de la Franja. I pretenem repetir lexperiència: lAssociació Cultural El Galeró i lAjuntament dArenys de Lledó ja han fet arribar a ACPV la intenció de continuar treballant conjuntament, acord que es traduirà en noves iniciatives.
El passat dissabte 18 de setembre, al Casal Jaume I-ACPV de Fraga, shi va presentar la darrera col·lecció de llibres editada des de lInstitut dEstudis del Baix Cinca, els Quaderns de les Cadolles. Lacte va comptar amb una bona assistència de públic i un interessant debat posterior.
Per a fer aquesta presentació, vam tenir a leditor de la col·lecció, lEsteve Betrià, i a quatre autors publicats, franjolins de primer nivell: Ramon Sistac, Susanna Barquín, Artur Quintana i en Josep Espluga. En la seua intervenció, lEsteve Betrià va explicar la gènesi i lobjectiu daquesta col·lecció: aconseguir que autors novells surtin a la llum o els reculls de textos dautors ja coneguts que no tinguin un interès o estructuració massa comercial. Betrià també comentà un nou projecte dedició: mantenint el format dels Quaderns de les Cadolles, seditaran quatre obres anuals dautors de la Franja o relacionats directament amb aquest territori. Aquest projecte serà els Quaderns del cingle.
Després de les intervencions del diferents escriptors assistents, presentant les seves obres, es va donar pas al debat sobre literatura a la Franja. Temes com levolució de la temàtica local a una literatura més universal o la importància daconseguir laccés als circuits comercials daquestes obres van ser punts importants tractats entre el públic assistent a lacte i els propis autors franjolins.
PARTICIPANTS
:: Esteve Betrià Almenasp, 1962. Editor i crític literari, ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació escrits (La Veu de lEbre, Temps de Franja, Serra dOr, El Temps, Llengua Nacional, etc.). Interessat en la difusió de la literatura catalana al seu entendre més submergida la generada a la Franja dAragó i les Terres de lEbre aplega a Circumloquis i 0279strons, volum 7 de les Cadolles, una vintena de textos que shan publicat els últims quinze anys en algunes de les publicacions periòdiques en què ha col·laborat. Refugiat fa anys en el petit mas familiar de Mussots, al peu de la serra dels Sisalls, Esteve Betrià passa els dies i les nits ocupat en la lectura, la contemplació de la natura i la conversa amb els amics, sempre a laguait que al tardet arribe el cerç inquietant o la volguda garbinada.
:: Artur Quintana, va néixer a Gràcia el 31 de gener de 1936 quan la República. Va estudiar filologia germànica i romànica a Barcelona i Colònia, i es doctorà amb un treball sobre el parlar de la Codonyera, amb el qual obtingué el premi Nicolau dOlwer de lInstitut dEstudis Catalans. Ha treballat com a bibliotecari i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Com a investigador, es dedica sobretot a la dialectologia i a la literatura popular, especialment de lAragó. A destacar les col·laboracions en els reculls Lo Molinar i Bllat colrat! Ha traduït també diverses obres de lalemany, langlès i loccità. És membre del Consello da Fabla Aragonesa. A La Vall de Balat, volum 6 de les Cadolles, narra els 55 anys de viatge a la Franja i a lAragó.
:: Ramon Sistac, filòleg, lingüista i dialectòleg, és professor de la Universitat de Lleida, membre de lInstitut dEstudis Catalans (Secció Filològica) i del Centre dEstudis Ribagorçans. Ha publicat diversos llibres i articles dinvestigació, opinió i assaig sobre la Franja, el català ribagorçà, pallarès i occidental en general, així com algunes narracions. Nascut a Barcelona el 1958 i veí de Lleida, és tanmateix originari de Camporrells (la Llitera), lloc de frontera entre Aragó i Catalunya, entre la Llitera i la Ribagorça, entre la muntanya i la plana, entre lhorta i el secà, entre lobaga i la solana. Bilingüe familiar per acabar-ho dadobar (té les arrels familiars dividides entre la Llitera/Ribagorça i el Somontano), sempre sha trobat al bell mig de tots els saraus, nel mezzo del cammin de tot, equidistant, dalt de la crenxa; la qual cosa lha convertit en un observador apassionat i, alhora, en un escèptic compulsiu capaç de pensar que si no parléssem tant potser menjaríem millor.
:: Susanna Barquín Fraga, 1966. És llicenciada en Filosofia i treballa a Barcelona com a periodista. Col·labora habitualment en el diari Avui i ocasionalment en la revista Temps de Franja. El 2002 obtingué el premi Guillem Nicolau de la Diputació General dAragó amb el recull dhistòries Laventura del desig.
El volum 10 de les Cadolles, Deliri damor, gira a lentorn dun viatge interior narrat, en un joc didentitats i de personalitats sobreposades, per una veu femenina que sens mostra, sovint, desesperada i en ocasions complaent en la complexa recerca de la satisfacció dun desig espectral que domina la vida de la protagonista.
:: Josep Espluga Alcampell, (La Llitera), 1964. A més de dedicar-se durant uns anys a una ocupació respectable com la de pagès, en diverses èpoques ha fet també de carter, manobre, educador infantil, cambrer, monitor de dibuix a una presó i enquestador a tant la peça. Com a sociòleg, ha treballat en diverses fundacions privades i institucions públiques d'investigació social. Ha estat professor a l'Escola Universitària de Treball Social de Lleida i, des de fa uns anys, practica la docència i la recerca sobre temes de risc, salut i medi ambient al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos treballs i articles d'investigació sobre la Franja. Està de pas, diu. A les Cadolles, publica Urbilatèria, una reflexió personal sobre el procés de construcció social de la Franja. El títol correspon al nom que els biòlegs donen a un animal hipotètic que suposen que va aparèixer fa uns 10 milions d'anys.
Organitzen:
Institut dEstudis del Baix Cinca
Casal Jaume I de Fraga
Acció Cultural del País Valencià.
La Institució Cultural de la Franja de Ponent s'adreça als presidents espanyol i aragonès sobre la seva polèmica del català. Recorda al president d'Aragó que encara no ha legislat el català en la seua comunitat autònoma.
La Institució Cultural de la Franja de Ponent ha adreçat una carta oberta al president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i al president del govern aragonès Marcelino Iglesias Ricou arràn de la polèmica originada entorn a la sol·licitud del govern espanyol a la Unió Europea de l'oficialitat del català i del valencià com si fossin llengües diferents, mentre que paral·lelament encara l'Aragó no ha legislat l'oficialitat del català.
En la carta sobre les dues denominacions del català es diu que "incloure el valencià com a diferent del català implica reobrir una artificial polèmica que ja crèiem oblidada.
No caldria recordar l'equivalència de les denominacions català i valencià que quedà finalment resolta al 1997 i confirmada en la seva total constitucionalitat" i pel que fa al català a l'Aragó "en aquest territori els seus habitants continuen sent discriminats per raons de llengua davant la manca d'una Llei que els protegeixi dins del seu marc administratiu aragonès".
L'escrit rebla "sol·licitem, per tant, al Govern espanyol i també al Govern aragonès que presidiu que es mostrin respectuosos amb l'idioma que manifesten voler protegir en els seus respectius territoris.
Que siguin reconeguts definitivament els drets dels ciutadans i territoris catalanoparlants, que ens deixin de tractar com a ciutadans de segona a l'Aragó als que vivim en la Franja catalanoparlant i que tinguem els mateixos drets culturals i lingüístics que qualsevol altre ciutadà de l'estat espanyol i per tant d'Europa. Només així ens podrem sentir part d'aquesta Europa que voldríem respectuosa amb tots els seus ciutadans".
La carta també serà adreçada al ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, que va obrir la polèmica, i al president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, per invitar-los a respectar la unitat territorial del català.
Indignació en el si d'una família de Fraga (el Baix Cinca) que ha denunciat que el seu bebè no va ser atès en l'ambulatori de la localitat ja que els metges d'urgències van assegurar que no entenien el català. Van derivar el xicot a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida perquè el curessin. La família afectada denuncia el mal tracte rebut pels doctors del CAP i expliquen que no és la primera vegada que els passa una situació semblant en aquest centre. Estudien portar el cas davant d'un advocat
15/09/2004
Fraga
Un bebè de la Franja es va fer una lesió en un ull i els seus pares el van portar a l'ambulatori de Fraga. La seva sorpresa va arribar quan es van dirigir als metges del centre en català i aquests van respondre que no els entenien. Els familiars del nen no van voler canviar d'idioma i, aleshores, els doctors van decidir derivar el noi a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida on els van atendre sense problemes. Els denunciants asseguren que els doctors "ni es van mirar el nen" i reiteren que els van exigir que "parlessin en castellà".
Ara, però, els pares del noi es queixen. Asseguren que van rebre un tractament "poc humà" per part dels doctors i insisteixen que el personal de l'ambulatori de Fraga "entén perfectament el català". El matrimoni, format per un psicòleg i una professora i vinculats al Centre d'Estudis del Baix Cinca, expliquen que, desgraciadament, aquesta situació ja s'havia repetit abans.
Resulta que fa un parell de mesos van portar el seu fill al CAP per tal que el vacunessin i també es van adreçar en català als responsables de lestabliment. Asseguren que, al final, li van posar la injecció al seu fill "amb molt males maneres".
Per la seva banda, responsables del Centre de Salut de Fraga han definit com a "normal" la situació ja que "és lògic" derivar un pacient si no se lentén "per tal que rebi la millor atenció".
Font:
www.lamalla.net
FRAGA.- El Colegio Público de Educación Infantil y Primaria Miguel Servet de Fraga mantendrá este curso la experiencia de dar algunas asignaturas en lengua catalana, que ya inició el pasado año. A lo largo del pasado curso, se ofreció a los alumnos del primer ciclo de Educación Primaria, 1º y 2º, la posibilidad de recibir las clases del Área de Conocimiento del Medio en catalán o en castellano, indistintamente. Más del noventa por ciento de los alumnos, unos setenta y cinco aproximadamente, optaron por seguirlas en catalán.
Ésta ha sido una experiencia pionera en los centros educativos de Fraga. Hasta ahora, se impartía la asignatura de lengua catalana, pero nunca antes se había probado a impartir otras asignaturas en dicha lengua. El director del centro, Juan José Pueyo, ha señalado que la experiencia se vivió con total normalidad entre los alumnos. Se agruparon los dos cursos, con un trabajo conjunto de las dos tutoras y quien quiso seguir la asignatura en castellano, la siguió en castellano, y quién lo quiso hacer en catalán, la siguió en catalán, sin ningún problema. No fue necesario, siquiera separar las clases.
Desde la comunidad educativa del Miguel Servet, se ha valorado esta experiencia, tras consultar con padres y profesores. Todo el mundo ha valorado que los alumnos han utilizado castellano y catalán de una manera natural, no forzada, con lo que se ha conseguido elevar el status de la lengua materna de los alumnos fragatinos. Los padres no se han visto obligados a cambiar de lengua a la hora de ayudar a sus hijos a hacer los deberes. A la hora de tomar esta iniciativa se tuvo en consideración que según los expertos, una educación bilingüe favorece el aprendizaje de otras lenguas, el catalán también. Además, se trata de que los niños se den cuenta de que su lengua materna es también una lengua culta que pueden utilizar perfectamente en clase, para aprender otras materias. En ese sentido hemos incrementado su prestigio y los niños ya no la ven como una lengua de ir por casa.
