Debat a Fraga sobre la literatura de la franja de Ponent, al marc del Correllengua.
El passat dissabte 18 de setembre, al Casal Jaume I-ACPV de Fraga, shi va presentar la darrera col·lecció de llibres editada des de lInstitut dEstudis del Baix Cinca, els Quaderns de les Cadolles. Lacte va comptar amb una bona assistència de públic i un interessant debat posterior.
Per a fer aquesta presentació, vam tenir a leditor de la col·lecció, lEsteve Betrià, i a quatre autors publicats, franjolins de primer nivell: Ramon Sistac, Susanna Barquín, Artur Quintana i en Josep Espluga. En la seua intervenció, lEsteve Betrià va explicar la gènesi i lobjectiu daquesta col·lecció: aconseguir que autors novells surtin a la llum o els reculls de textos dautors ja coneguts que no tinguin un interès o estructuració massa comercial. Betrià també comentà un nou projecte dedició: mantenint el format dels Quaderns de les Cadolles, seditaran quatre obres anuals dautors de la Franja o relacionats directament amb aquest territori. Aquest projecte serà els Quaderns del cingle.
Després de les intervencions del diferents escriptors assistents, presentant les seves obres, es va donar pas al debat sobre literatura a la Franja. Temes com levolució de la temàtica local a una literatura més universal o la importància daconseguir laccés als circuits comercials daquestes obres van ser punts importants tractats entre el públic assistent a lacte i els propis autors franjolins.
PARTICIPANTS
:: Esteve Betrià Almenasp, 1962. Editor i crític literari, ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació escrits (La Veu de lEbre, Temps de Franja, Serra dOr, El Temps, Llengua Nacional, etc.). Interessat en la difusió de la literatura catalana al seu entendre més submergida la generada a la Franja dAragó i les Terres de lEbre aplega a Circumloquis i 0279strons, volum 7 de les Cadolles, una vintena de textos que shan publicat els últims quinze anys en algunes de les publicacions periòdiques en què ha col·laborat. Refugiat fa anys en el petit mas familiar de Mussots, al peu de la serra dels Sisalls, Esteve Betrià passa els dies i les nits ocupat en la lectura, la contemplació de la natura i la conversa amb els amics, sempre a laguait que al tardet arribe el cerç inquietant o la volguda garbinada.
:: Artur Quintana, va néixer a Gràcia el 31 de gener de 1936 quan la República. Va estudiar filologia germànica i romànica a Barcelona i Colònia, i es doctorà amb un treball sobre el parlar de la Codonyera, amb el qual obtingué el premi Nicolau dOlwer de lInstitut dEstudis Catalans. Ha treballat com a bibliotecari i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Com a investigador, es dedica sobretot a la dialectologia i a la literatura popular, especialment de lAragó. A destacar les col·laboracions en els reculls Lo Molinar i Bllat colrat! Ha traduït també diverses obres de lalemany, langlès i loccità. És membre del Consello da Fabla Aragonesa. A La Vall de Balat, volum 6 de les Cadolles, narra els 55 anys de viatge a la Franja i a lAragó.
:: Ramon Sistac, filòleg, lingüista i dialectòleg, és professor de la Universitat de Lleida, membre de lInstitut dEstudis Catalans (Secció Filològica) i del Centre dEstudis Ribagorçans. Ha publicat diversos llibres i articles dinvestigació, opinió i assaig sobre la Franja, el català ribagorçà, pallarès i occidental en general, així com algunes narracions. Nascut a Barcelona el 1958 i veí de Lleida, és tanmateix originari de Camporrells (la Llitera), lloc de frontera entre Aragó i Catalunya, entre la Llitera i la Ribagorça, entre la muntanya i la plana, entre lhorta i el secà, entre lobaga i la solana. Bilingüe familiar per acabar-ho dadobar (té les arrels familiars dividides entre la Llitera/Ribagorça i el Somontano), sempre sha trobat al bell mig de tots els saraus, nel mezzo del cammin de tot, equidistant, dalt de la crenxa; la qual cosa lha convertit en un observador apassionat i, alhora, en un escèptic compulsiu capaç de pensar que si no parléssem tant potser menjaríem millor.
:: Susanna Barquín Fraga, 1966. És llicenciada en Filosofia i treballa a Barcelona com a periodista. Col·labora habitualment en el diari Avui i ocasionalment en la revista Temps de Franja. El 2002 obtingué el premi Guillem Nicolau de la Diputació General dAragó amb el recull dhistòries Laventura del desig.
El volum 10 de les Cadolles, Deliri damor, gira a lentorn dun viatge interior narrat, en un joc didentitats i de personalitats sobreposades, per una veu femenina que sens mostra, sovint, desesperada i en ocasions complaent en la complexa recerca de la satisfacció dun desig espectral que domina la vida de la protagonista.
:: Josep Espluga Alcampell, (La Llitera), 1964. A més de dedicar-se durant uns anys a una ocupació respectable com la de pagès, en diverses èpoques ha fet també de carter, manobre, educador infantil, cambrer, monitor de dibuix a una presó i enquestador a tant la peça. Com a sociòleg, ha treballat en diverses fundacions privades i institucions públiques d'investigació social. Ha estat professor a l'Escola Universitària de Treball Social de Lleida i, des de fa uns anys, practica la docència i la recerca sobre temes de risc, salut i medi ambient al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos treballs i articles d'investigació sobre la Franja. Està de pas, diu. A les Cadolles, publica Urbilatèria, una reflexió personal sobre el procés de construcció social de la Franja. El títol correspon al nom que els biòlegs donen a un animal hipotètic que suposen que va aparèixer fa uns 10 milions d'anys.
Organitzen:
Institut dEstudis del Baix Cinca
Casal Jaume I de Fraga
Acció Cultural del País Valencià.
Per a fer aquesta presentació, vam tenir a leditor de la col·lecció, lEsteve Betrià, i a quatre autors publicats, franjolins de primer nivell: Ramon Sistac, Susanna Barquín, Artur Quintana i en Josep Espluga. En la seua intervenció, lEsteve Betrià va explicar la gènesi i lobjectiu daquesta col·lecció: aconseguir que autors novells surtin a la llum o els reculls de textos dautors ja coneguts que no tinguin un interès o estructuració massa comercial. Betrià també comentà un nou projecte dedició: mantenint el format dels Quaderns de les Cadolles, seditaran quatre obres anuals dautors de la Franja o relacionats directament amb aquest territori. Aquest projecte serà els Quaderns del cingle.
Després de les intervencions del diferents escriptors assistents, presentant les seves obres, es va donar pas al debat sobre literatura a la Franja. Temes com levolució de la temàtica local a una literatura més universal o la importància daconseguir laccés als circuits comercials daquestes obres van ser punts importants tractats entre el públic assistent a lacte i els propis autors franjolins.
PARTICIPANTS
:: Esteve Betrià Almenasp, 1962. Editor i crític literari, ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació escrits (La Veu de lEbre, Temps de Franja, Serra dOr, El Temps, Llengua Nacional, etc.). Interessat en la difusió de la literatura catalana al seu entendre més submergida la generada a la Franja dAragó i les Terres de lEbre aplega a Circumloquis i 0279strons, volum 7 de les Cadolles, una vintena de textos que shan publicat els últims quinze anys en algunes de les publicacions periòdiques en què ha col·laborat. Refugiat fa anys en el petit mas familiar de Mussots, al peu de la serra dels Sisalls, Esteve Betrià passa els dies i les nits ocupat en la lectura, la contemplació de la natura i la conversa amb els amics, sempre a laguait que al tardet arribe el cerç inquietant o la volguda garbinada.
:: Artur Quintana, va néixer a Gràcia el 31 de gener de 1936 quan la República. Va estudiar filologia germànica i romànica a Barcelona i Colònia, i es doctorà amb un treball sobre el parlar de la Codonyera, amb el qual obtingué el premi Nicolau dOlwer de lInstitut dEstudis Catalans. Ha treballat com a bibliotecari i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Com a investigador, es dedica sobretot a la dialectologia i a la literatura popular, especialment de lAragó. A destacar les col·laboracions en els reculls Lo Molinar i Bllat colrat! Ha traduït també diverses obres de lalemany, langlès i loccità. És membre del Consello da Fabla Aragonesa. A La Vall de Balat, volum 6 de les Cadolles, narra els 55 anys de viatge a la Franja i a lAragó.
:: Ramon Sistac, filòleg, lingüista i dialectòleg, és professor de la Universitat de Lleida, membre de lInstitut dEstudis Catalans (Secció Filològica) i del Centre dEstudis Ribagorçans. Ha publicat diversos llibres i articles dinvestigació, opinió i assaig sobre la Franja, el català ribagorçà, pallarès i occidental en general, així com algunes narracions. Nascut a Barcelona el 1958 i veí de Lleida, és tanmateix originari de Camporrells (la Llitera), lloc de frontera entre Aragó i Catalunya, entre la Llitera i la Ribagorça, entre la muntanya i la plana, entre lhorta i el secà, entre lobaga i la solana. Bilingüe familiar per acabar-ho dadobar (té les arrels familiars dividides entre la Llitera/Ribagorça i el Somontano), sempre sha trobat al bell mig de tots els saraus, nel mezzo del cammin de tot, equidistant, dalt de la crenxa; la qual cosa lha convertit en un observador apassionat i, alhora, en un escèptic compulsiu capaç de pensar que si no parléssem tant potser menjaríem millor.
:: Susanna Barquín Fraga, 1966. És llicenciada en Filosofia i treballa a Barcelona com a periodista. Col·labora habitualment en el diari Avui i ocasionalment en la revista Temps de Franja. El 2002 obtingué el premi Guillem Nicolau de la Diputació General dAragó amb el recull dhistòries Laventura del desig.
El volum 10 de les Cadolles, Deliri damor, gira a lentorn dun viatge interior narrat, en un joc didentitats i de personalitats sobreposades, per una veu femenina que sens mostra, sovint, desesperada i en ocasions complaent en la complexa recerca de la satisfacció dun desig espectral que domina la vida de la protagonista.
:: Josep Espluga Alcampell, (La Llitera), 1964. A més de dedicar-se durant uns anys a una ocupació respectable com la de pagès, en diverses èpoques ha fet també de carter, manobre, educador infantil, cambrer, monitor de dibuix a una presó i enquestador a tant la peça. Com a sociòleg, ha treballat en diverses fundacions privades i institucions públiques d'investigació social. Ha estat professor a l'Escola Universitària de Treball Social de Lleida i, des de fa uns anys, practica la docència i la recerca sobre temes de risc, salut i medi ambient al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos treballs i articles d'investigació sobre la Franja. Està de pas, diu. A les Cadolles, publica Urbilatèria, una reflexió personal sobre el procés de construcció social de la Franja. El títol correspon al nom que els biòlegs donen a un animal hipotètic que suposen que va aparèixer fa uns 10 milions d'anys.
Organitzen:
Institut dEstudis del Baix Cinca
Casal Jaume I de Fraga
Acció Cultural del País Valencià.
2 comentarios
sempre-atònit -
Riki -